Poetes essencials del segle XX: Salvador Espriu, Pedro Salinas i Salvatore Quasimodo / 2025

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, ​​1985) fou un narrador, dramaturg i poeta català. La seva obra, tant per la seva depurada elaboració formal com per la seva projecció civil, representa amb força força l'època històrica que viu l'autor. Entre els anys 1946 i 1955 va publicar cins llibres de poemes: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint, llibre pel qual el  guardonaren amb el Premi Lletra d'Or. En les quatre obres, tot i tractar temàtiques diferents, com poden ser passejar-se amb Dant per l'infern i el purgatori o viatjar pel Mediterrani seguint l'estil d'Ulisses, resulta comuna la meditació sobre la mort. La pell de brau (1960), sens dubte el llibre amb més ressò del seu autor conté un discurs crític amb el poder i a favor de la llibertat i la convivència entre els pobles d'Espanya.

Pedro Salinas (Madrid, 1891 - Boston, 1951) fou un poeta espanyol de la Generació del 27. Ha estat reconegut com una veu inigualable per la subtilesa amb què sabé aprofundir en el sentiment amorós —i alhora transcendir les pures anècdotes— per trobar la clau més joiosa de les relacions sentimentals; des d'una posició clarament antiromàntica, l'amor és per a ell, en comptes de patiment, una força prodigiosa que dóna plenitud a la vida i sentit al món, enriquiment del propi ésser i enriquiment de la persona estimada, un esdeveniment jubilós. La voz a ti debida (1933) i Razón de amor (1936) són el seu llibres més significatius.

Salvatore Quasimodo (Modica, 1901 -Amalfi, 1968) fou un poeta italià que rebé el Premi Nobel de Literatura l'any 1959. Poden distingir-se a la seva poesia  dues etapes diferents. La primera correspon als poemes recollits a l'antologia Ed è subito sera (1942), en la qual utilitza unes formes concises, gairebé minimalistes, juntament amb un contingut fortament simbòlic i hermètic. Un cop acabada la guerra, la poesia de Quasimodo, més clara i vital, inicia una segona etapa i es fixa en la problemàtica social, utilitzant hàbilment l'analogia entre les esclavituds humanes actuals i els mites grecs.