'Ser feliç a la feina: és possible i necessari!', per Natàlia Cugueró [Get a Partner]

OPINIÓ | Encara que sembli una utopia, ser feliç a la feina no només és possible, sinó que és del tot necessari per tal de tenir una bona salut mental i física.

Darrerament s’ha investigat quines característiques de la feina fan que aquesta aporti valor a les persones i els permeti realitzar-se de manera integral. Cada vegada més s’ha anat veient que procurar entorns laborals fomentadors del benestar proporciona un guany mutu.

Hi guanya el treballador perquè anar a treballar no es converteix en un suplici insuportable, i també hi guanya l’empresari perquè els treballadors feliços a la feina, acaben essent més responsables i més productius a llarg termini.

I d’on ve aquesta productivitat? Doncs s’ha demostrat que la identitat de la persona es va construint mentre fa coses on pot implicar-s’hi, sent la implicació el resultat de poder exercir una certa influència en l’activitat que es realitza.

Per tant, aplicat a la feina, seria possible construir aquesta identitat si cadascú nota que pot exercir una certa influència en allò que fa. Aleshores, s’arriba a una situació on tothom sent aquella activitat i l’empresa on la desenvolupa com una part de la seva identitat, acaben sentint-se part de l’empresa perquè l’empresa també compta amb cadascú de manera individual. I aquest cercle virtuós es realimenta perquè tothom influeix a tothom, és a dir, tothom compta. 

Que una empresa comenci a ser conscient que tracta amb persones, cadascú amb les seves necessitats i, per tant, amb el valor individual que pot oferir al projecte comú, és bàsic i el primer pas per a construir un entorn laboral que fomenti la felicitat.

També ho és que qui hi treballa tingui clar que l’empresa té un valor per a ell, i vol que les coses vagin bé.

Però per a construir entorns laborals on es fomenti la felicitat caldrà conèixer i saber què afavoreix aquesta felicitat i què no. Encara que tots nosaltres siguem diferents, i valorem coses diferents, la cerca de la felicitat laboral implica tenir un compromís per al desenvolupament personal, el de tothom, permetent l’auto-coneixement i que cadascú desenvolupi aquelles fortaleses que s’han demostrat bàsiques per a ser feliços. I això es farà entrenant tant les que ja tenim de sèrie com aquelles que potser tinguem menys innates.

Tradicionalment la psicologia a les organitzacions s’ha centrat en conèixer els cinc grans trets de personalitat (els anomenats Big Five).

Una de les limitacions d’aquests trets és que en general es consideren bastant estables per a cadascú, i poc “entrenables” i, a més, que exclouen de manera bastant explícita la part “moral”, bàsica per a la felicitat de les persones.

Darrerament, s’ha procurat centrar l’atenció en allò que s’anomenen els trets de caràcter (els anomenats 24 trets de caràcter o Values in Action).

Aquests són més dinàmics, inclouen aspectes morals i el més important, es poden entrenar per tal de millorar aquells que incrementen el benestar de les persones a la feina, i en conseqüència, la seva felicitat.

Alguns argumentaran que la felicitat de les persones ens hauria de preocupar perquè sí, sense més, i poden tenir raó.

Però, si a més, observem que aquests entorns laborals fomentadors del benestar acaben produint un benefici mutu, i per tant, a llarg termini són els més sostenibles i productius, això els dóna un sentit moral i, alhora, desautoritza tots aquells arguments que pretenen enfrontar els treballadors i els empresaris com si tinguessin interessos contraposats.

Una de les teories més difoses, la de l’agència (agency theory), proposa de manera resumida que els treballadors i els empresaris tenen funcions d’utilitat oposades; doncs el treballador es pressuposa que voldria maximitzar el seu sou, treballant el mínim, mentre que l’empresari voldria maximitzar els beneficis pagant els mínims sous.

Però si demostrem que la felicitat laboral és el motor, les funcions d’utilitat quedarien invalidades com a eina per a crear les condicions laborals realment productives i millors per a tothom.

--

Natàlia Cugueró, sòcia de Get a Partner

Article original publicat al Diari de Terrassa, maig del 2015