"M’he divorciat o m'he separat de fet. Com afecta la meva declaració d'Hisenda?", per Elisa Ochando [Ètic Advocats]

OPINIÓ | Divorciar-se o separar-se legalment o de fet, si no ha existit matrimoni, suposa uns canvis personals i patrimonials que afecten la declaració de la renda de l’any en què hem obtingut la sentència.

Els punts mínims sobre els quals el jutge s’ha pronunciat són l’adjudicació de l’habitatge , la custòdia dels fills, la pensió d’aliments a favor dels fills i la pensió compensatòria a favor del cònjuge, entre d’altres.
L’adjudicació de l’habitatge té rellevància fiscal amb referència a la deducció per adquisició d’habitatge habitual  abans de l’1 de gener del 2013  i en la consideració de qui té dret de continuar la deducció  i en quin percentatge, ja que un dels cònjuges haurà abandonat l’habitatge i l’altre romandrà vivint en el que va ser el domicili  familiar.

Aquí la modificació afectarà el que ja no visqui en aquell habitatge i que hagi perdut la condició d’habitual, i només podrà seguir  aplicant-se-la si la sentència  adjudica l’habitatge a l’altre excònjuge i als fills menors, i l’obliga a seguir pagant la seva part de préstec hipotecari.
És important remarcar que s’ha de tractar  d’un divorci o una separació legal, és a dir, ha d’haver existit matrimoni i fills menors per tal que qui abandona l’habitatge pugui seguint deduint-se’l malgrat que no sigui l’habitatge habitual.

També és possible que tingui dret a aquesta deducció, juntament amb la deducció de lloguer per habitatge habitual, si no supera els límits  econòmics que estableix la llei.
La determinació de la custòdia és important per determinar quin tipus d’unitat familar  es té, que ja no serà la formada entre cònjuges casats  i els fills menors.

Si la sentència ha  atorgat  la custòdia exclusiva  a favor d’un dels progenitors  i, a l’altre, el règim de visites, suposa que el que tingui la  custòdia podrà tributar de forma conjunta amb els menors amb una reducció per família monoparental  i l’aplicació íntegra del mínim per descendent. El progenitor que té règim de visites no podrà deduir-se pel mínim per descendents, ja que ja no hi conviu.

En cas de guarda compartida ens trobem amb una situación mixta: el mínim per  descendent s’aplicarà al 50% per a cada progenitor i els dos tenen dret a fer la monoparental, però s’han de posar d’acord, ja que pel mateix període impositiu no poden presentar declaració conjunta tots dos amb el fill o els fills. En cas que ho facin i s’apliquin ambdós en el mateix període impositu la reducció per família monoparental, l’AEAT està seguint el criteri d’eliminar la possibilitat de tributació conjunta als dos progenitors i liquidar en tributació individual.

Per a aquells excònjuges que no van adquirir el vincle matrimonial, però que tenen fills menors amb sentència de relacions paternofilials, s’aplicaria la mateixa situació en relació amb la tributació conjunta i amb l’aplicació de la reducció per família monoparental.
Quant a la pensió d’aliments a favor dels fills, tenim, d’una banda, que la percepció d’aquestes quanties està exempta de tributació d’acord amb l’article 7 de la Llei d’ IRPF. En canvi, el progenitor que paga aquestes quantitats podrà deduir-se la quantitat anual pagada establerta a la sentència judicial modificant la casella corresponent, la qual cosa  suposarà un tracte marginal favorable i trencarà la progressivitat de l’impost.

Si parlem de la pensió compensàtoria a favor de l’excònjuge la cosa varia substancialment, ja que qui rep aquestes quanties les declararà com a rendiment de treball i qui les paga té dret a deduir-se-les, però en aquests cas minorant la base imposable, situació molt més favorable que l’anterior.

Autora:

Elisa Ochando Garzón, d'Ètic Advocats