El benefici de la Mediació en la resolució de conflictes

Ana Velasco ofereix des de fa 25 anys els seus serveis com advocada, fet que li ha merescut la medalla de plata del Col·legi d'Advocats de Terrassa. A més, posseeix un postgrau en Dret canònic, que li faculta per intervenir en el Tribunal Eclesiàstic per tramitar nul·litats canòniques. La seva inquietud per estar al dia en totes les novetats legislatives i els instruments per desenvolupar amb majors garanties la seva professió, és constant, conscient de la responsabilitat professional que comporta.

Especialitzada i titulada en un Postgrau en Mediació i homologada pel Centre de Mediació de la Generalitat de Catalunya, que l'acredita per poder exercir com a tal, Ana Velasco aposta i està encaminant el seu futur professional cap aquest camp més desconegut de l'advocacia, però que representa una gran sèrie d'avantatges i beneficis pels clients.

"Els plets per la via habitual són lents i es poden eternitzar, cosa que provoca una pèrdua de temps i diners pels implicats, deixant de banda que de vegades les sentències no són del tot justes. En ocasions els jutges no arriben a captar la sensibilitat del tema que estan tractant i es queden en l'estricta legalitat. Per això crec que la mediació pot ser una manera molt positiva i ràpida de resoldre conflictes, sobretot quan les parts han de seguir mantenint relacions en el futur". Per exemple, en l'àmbit familiar, és molt satisfactòria la mediació quan s'han de resoldre divorcis (especialment quan hi han fills) o relacions contractuals entre parts, amb interessos en comú, o bé quan hi han conflictes en una empresa familiar, en la qual  aquesta possible ruptura o modificació contractual de l'empresa pot esdevenir també un problema dins la família.

Es pot aplicar gairebé a tots els àmbits del Dret, però només està regulada en el Dret privat; en els camps de la mediació familiar i en la mediació dels assumptes civils i mercantils. Existeixen programes pilot de mediació penal, però aquests es refereixen més a la reparació del dany que es causa a la víctima. L'Administració de Justícia està apostant cada cop més per la conveniència de la mediació, essent la familiar la que gaudeix de més tradició (la primera llei al respecte va ser el 2001). Posteriorment, l'any 2012 va sorgir la llei estatal de mediació, tant de Dret Civil com Mercantil.

"No obstant això, segueix sent una gran desconeguda, un àmbit en el qual els poders públics no han aportat pràcticament mitjans per promocionar-la i fer-ne publicitat per donar-la a conèixer als ciutadans. Les subvencions destinades per engegar programes de mediació són ínfimes. Som els advocats que estem facultats i relacionats amb aquest sector que anem treballant, de manera altruista i quasi gratuïta, per orientar el desenvolupament de l'advocacia cap aquesta alternativa i forma de treballar que considerem més adient".

Com a membre de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats de Terrassa, una de les funcions de l’Ana Velasco és la de coordinar el Servei d'Orientació en Mediació, mitjançant el conveni establert entre el Col·legi d'Advocats de Terrassa i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través del qual s'informa a la ciutadania sobre la mediació.

"També tenim protocols d'actuació amb el Jutjat de família de Terrassa, per a interactuar i mediar amb les parts abans d'arribar a judici. Se'ls informa d'aquesta possibilitat i és fruit de la decisió de totes les parts implicades continuar amb aquest procés de mediació, el qual és del tot voluntari". D'aquesta manera també es descarrega de feina als jutjats, però sobretot, l'objectiu principal de la mediació és intentar trobar la resolució del conflicte amb diàleg entre elles mateixes. Els implicats gaudeixen d'un escenari molt més còmode per parlar i comunicar-se, on siguin ells mateixos els que arribin a un acord, perquè el mediador no decideix. "La funció principal del mediador és la d'escoltar, proposar, reformular i guiar a les parts per trobar una solució".

El resultat del procés de mediació no és una sentència, és un acord al qual els advocats de les diferents parts han de donar la forma jurídica per poder presentar al jutjat, ja sigui a través d'un conveni regulador que posteriorment aprovarà el jutge o bé per mitjà d'un acord transaccional que serà homologat pel jutge i que llavors esdevé llei i d'obligat compliment per les parts. En ocasions, amb l'aprovació de determinats protocols d'actuació que queden en la via estrictament privada no fa falta ni anar als tribunals, evitant d’aquesta manera que el conflicte transcendeixi l'esfera privada a una més pública i allunyada de la intimitat que molts casos requereixen.

--

NOTA: Article publicat a Donna10 novembre 2014. Els continguts de Donna10 es publiquen a connecTerrassa fruit d'aquest acord de col·laboració.