Sébastien Fabre (Sevan): "La teràpia manual ens ajuda a oferir qualitat de vida"

ENTREVISTA | Una suma d'experiència i de professionals, això és SEVAN Centre Salut. I, és que d'experiència i coneixements, tal i com vaig poder comprovar, al Sébastien Fabre no n'hi falten, degut a la seva dilatada experiència en el sector de la fisioteràpia i les teràpies manuals, entre altres.

I, suma de professionals, ja que l'acompanya en aquesta aventura empresarial que acaben de llançar a tocar de la Plaça del Progrés, la seva dona, Vanessa, també estretament lligada al món professional de la salut. Tots dos donen nom a una marca: SEVAN.

En vaig estar parlant una bona estona amb ells i, ja avanço, que hauré d'intentar fer un esforç de síntesi, perquè em van comentar moltes coses i molt interessants. Per tant, ho dosificarem en diverses entrades les properes setmanes.

Situem-nos. Fabre va estudiar fisioteràpia a Brussel·les, on es va especialitzar en l'àmbit de l'esport. I, els darrers 15 anys ha estat exercint la professió com a responsable en un centre de rehabilitació de Rubí que ja acumula més de 25 anys al sector.

En aquest centre ha tractat patologies derivades de l'esport, però també en reumatologia, traumatologia, bascular, dietètica i estètica —on la fisio, encara que no ho sembli, hi té un paper important, com anirem veient—, i ha col·laborat amb metges traumatòlegs, en la recuperació, el post-operatori,...

També ha estat un temps relacionat professionalment amb Sabadell, a través de Vallès Rehabilitació, més centrat en el món laboral (accidents laborals, de trànsit,...).

El 2007 es va introduir al CN Rubí (centre esportiu amb més de 7.000 socis), on encara ara hi segueix treballant.

En resum, tal i com em va comentar en Sébastien, la seva actual tasca laboral, actualment, es troba "un peu a Rubí i un altre a Terrassa".

Sevan va obrir el negoci a la Plaça del Progrés ara fa just sis mesos, el setembre de 2014. Un curt espai de temps, però suficient per haver-se fet un lloc en aquesta artèria local que ajunta el centre de la ciutat amb el barri de Ca N'Aurell.

Tant el Sébastien com la Vanessa consideren que "hi havia una carència en teràpies manuals a la ciutat", àmbit on ell ha centrat la seva especialitat i, segons em fa saber, "la gent busca més les mans i no tant l'aparatologia", "tot i que també les tenim", puntualitza.

La maquinària és un complement, però no podem centrar-hi la teràpia sencera. Considera que "s'està mecanitzant molt (la seva professió), en part provocat per la situació econòmica que estem vivint (els darrers anys)". I, ho escenifica de la següent manera: "A vegades en dos o tres sessions aconseguim molt més que en deu sessions d'aparatologia".

El centre de salut Sevan vol esdevenir —de fet ja ha començat a fer-ho— un centre multidisciplinar, on la fisioteràpia col·labora estretament amb altres àmbits de la salut com la podologia, la psicologia, la dietètica i l'estètica. Recentment han incorporat un psicòleg i una podòloga i, més endavant, tenen previst fer el mateix amb especialistes en dietètica i estètica.

"Darrerament estem retallant molt, però creiem necessària aquesta complementarietat entre especialitats", afirma convençut en Sébastien Fabre. I, afegeix: "per exemple, la rehabilitació pot necessitar algun suport en podologia, per reequilibrar la dismetria pèlvica (problemes d'alçada en caderes), per reequilibrar una mica la columna, etc...". I, encara més, "també la psicologia, encara que pugui semblar que no té massa a veure amb la fisioteràpia, també hi està molt relacionada, ja que hi ha molts dolors psicosomàtics, d'estrès, d'ansietat, de depressions,... que acaben caient en problemes simptomàtics de dolor, de problemes musculars,... i, aquí, el psicòleg ens pot aportar molta ajuda".

Quant al client tipus de Sevan, aquest és molt variat. Tant hi podem trobar esportistes, com pacients que hi van per temes laborals, nens amb problemes d'esquena provocats, en part, per les motxilles, com també gent jove i gran per temes ben diversos.

La procedència del seu públic, tot i ser un centre amb només sis mesos de vida, la podríem marcar en un 80% de terrassencs i, la resta, gent de Rubí que no ha pogut atendre en aquella ciutat, o també de Sabadell i Barcelona.

I, això ho podríem lligar amb un aspecte que em va cridar força l'atenció. Feia tres anys que buscaven un local per instal·lar-se a Terrassa, i tal i com em va confirmar la Vanessa, "teníem molt clar on el volíem: a la Plaça del Progrés".

La raó la trobem en la proximitat a l'estació dels Ferrocarrils, les bones comunicacions amb l'autopista i la privilegiada situació com a nexe d'unió entre el centre de la ciutat i el barri de Ca N'Aurell, a més de ser un pas molt important de trànsit de vehicles —bàsic per a dotar-se d'una bona visibilitat física—, així com, també, peatonal.

Aquesta bona ubicació fa que no calgui centrar tota l'estratègia de difusió en el boca-orella —clau en tot negoci—, sinó que, "el fet d'anar passant per davant fa que un dia acabis entrant per informar-te", segons puntualitza en Sébastien Fabre.