Etiquetes: disseny | Temps de lectura: 13 minuts
Amaia Larrañaga, és interiorista i disenyadora, especialista en supressió de barreres. Realitza projectes d’interiorisme i aporta la seva experiència en direcció d’obres. A continuació us mostrem alguns dels seus projectes:
DORMITORI ADAPTAT
L’objectiu d’aquest projecte era adaptar un dormitori per a una noia amb discapacitat física, visual i auditiva. Es buscava dissenyar un espai íntim i personal, alhora que s’adaptava a les seves necessitats, creant així un ambient on poder estudiar, mirar la tv, escoltar música, descansar…
Al mateix temps, també s’havia de crear un espai paral·lel i independent per a la persona que té cura d’ella.
“Un disseny únic, adaptat a les seves necessitats”
Tot el mobiliari va ser pensat i dissenyat per a que la mobilitat en l’espai fos molt més fàcil. Jugant amb contrastos de llum i color, es van dissenyar els calaixos de llibreria, així com el plafó de separació dels espais amb l’arramblador, integrant disseny i necessitat en un mateix concepte.
Com que el dormitori es trobava en una antiga masia, i no volíem perdre aquest caràcter rústic, es van mantenir els sostres alts amb les bigues de fusta vistes.
Tanmateix, per aconseguir un aire més fresc i “somiador”, es van instal·lar unes llums penjants, simulant la presència d’uns núvols.
D’aquesta manera, vam convertir un espai ple d’obstacles, en un dormitori ple de colors, sensacions i oportunitats.
PROJECTE CORNELLÀ: REFORMA D'UNA CUINA I DOS BANYS
L’objectiu d’aquest projecte era reformar, de manera íntegra, la cuina i els dos banys (el principal i el dels convidats) d’un habitatge.
Pel que fa a la cuina, es buscava guanyar el màxim d’espai possible. Per aquest motiu, es va optar per la col·locació d’una porta corredissa, la qual ens permetia una major mobilitat.
Tenint en compte que aquesta donava a un pati interior, i que es volia donar una sensació d’unitat entre aquests dos espais, es va jugar amb el paviment, fent-lo continu a la cuina i utilitzant el mateix mobiliari que aquesta. Per a donar-li un to i un caràcter més personal, es va optar per mobles molt clars combinats amb un Silvestone color Canbono.
“Jugar amb tons de colors per aconseguir diferents sensacions”
La reforma del bany principal va començar amb el canvi de la banyera per un plat de dutxa gran i espaiós. Per amagar els bastidors d’inodor i el bidet es va crear un petit mur, donant-li un acabat final igual que a la resta de banys, aconseguint així una mateixa línia visual.
Al no comptar amb llum natural, es va jugar amb tons clars tan en les parets com en els mobles, per guanyar lluminositat. De la mateixa manera, i per aconseguir una major sensació d’amplitud, es va col·locar un mirall ben gran en una de les parets.
Per últim, al bany dels convidats s’havia de substituir un plat de dutxa existent però petit per un altre que ocupés tota l’amplada del bany. De la mateixa manera que al bany principal, es va optar per tons clars per donar-li la màxima lluminositat possible.
PROJECTE GOLFES VILANOVA: CONVERTIR UNES GOLFES EN UNA SUITE
L’objectiu d’aquest projecte era transformar un espai diàfan com són unes golfes, en una habitació suite que s’independitzés de la resta de l’habitatge i on el client pogués relaxar-se i tenir la seva intimitat.
Aquest nou espai havia de constar d’un dormitori, un bany, un vestidor i un despatx.
“Un espai diàfan convertit en una suite”
Es va decidir que el bany seria la peça central, harmonitzant la resta d’estances. Tanmateix, i perquè les parets no ofenguessin l’espai, es va optar pel disseny i la col·locació d’una prestatgeria que l’emmarqués.
Per separar el dormitori del vestidor, es va dissenyar una bancada, la qual comptava amb uns arcons, que donaven al vestidor, per a poder guardar sabates.
Per la banda del dormitori, es van dissenyar uns prestatges decorats amb llums leds i integrats a la paret, per a col·locar al capçal del llit.
Finalment, al bany es va haver de baixar el sostre per a la col·locació d’unes llums encastades. A més l’inodor es va col·locar sostingut, i per separar-lo de la dutxa es va construir un petit mur amb mampara, per a dotar-lo d’una major privacitat.
PROJECTE ÀTIC A TERRASSA
L’objectiu d’aquest projecte era reformar, completament, un habitatge, amb la modificació de tots els seus espais (sala d’estar, menjador, cuina, dormitoris, banys, àtic, etc.), buscant un aire més fresc i actual.“Dóna-li un aire més fresc a la teva llar”
La creació d’un petit rebedor, amb el disseny d’un moble on poder deixar jaquetes i sabates, també ens funciona com a limitador, ja que independitza l’entrada de l’habitatge amb la resta d’espais.
La cuina també estava unida a la sala d’estar, sense cap element que els separés. Així doncs, s’ha optat per la creació d’una illa que, alhora que limita ambdós espais, també ens funciona com a barra.
El bany principal es va crear des de zero, cercant una nova cambra higiènica. Aquest està obert al dormitori i només el separen unes mampares transparents, guanyant, així, la màxima amplitud visual.
Finalment, l’espai de l’àtic s’ha treballat per tal d’obtenir la màxima llum possible, enderrocant les parets divisòries i aconseguint, així, un espai comú obert.
PROJECTE PIS A LES TORRES S. XXI
L’objectiu d’aquest projecte era modernitzar un habitatge, redissenyant tots i cadascun dels seus espais en busca d’un aire més actual.
Si comencem per la cuina, aquesta era molt convencional. Així doncs, vam optar per una cuina oberta a la sala-menjador, creant així una sensació d’amplitud, al mateix temps que oferíem unes millors vistes.
“Potencia les virtuts de la teva llar!”
A mig camí entre la sala-menjador i la cuina, hi havia un televisor que es volia fer servir en els dos espais. Per tant, es va dissenyar un moble que estigués ben adaptat a ambdues sales, guanyant així usabilitat i amplitud.
Al dormitori principal, es va crear un capçal totalment integrat i amb mides especials ja que el llit era més alt que la mida estàndard. Tanmateix, al dormitori juvenil es va optar per uns llits abatibles, que quan estan plegats queden totalment integrats en un panel de fusta que es va construir, amb un gran armari de dos cossos independents i una taula per estudiar.
A la zona del vestidor es va enderrocar la paret adjacent amb el bany principal per guanyar espai i poder col·locar un armari encastat.
Finalment, al bany principal es va dissenyar un mobiliari a mida per a que quedés el mur de l’inodor totalment integrat amb el sobre del lavabo i els prestatges laterals; i al segon bany, i tenint en compte que es tractava d’un espai per a unes noies joves, es van canviar els sanitaris i el moble del bany en busca d’un aspecte més modern, juvenil i alegre.
MEJÍA LEQUÉRICA
Per a accedir als dos ascensors de la comunitat de Mejía Lequerica s’havia de pujar un tram d’escales de de cinc graons. No existia cap accés adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, usuàries de cadira de rodes o persones grans.
El vestíbul tenia una entrada antiga de servei que disposava d’una rampa des del carrer però l’accés no superava les escales existents. En aquest espai de servei també existia un bany pel conserge que la comunitat volia mantenir.
La opció que es va triar per a solucionar les barreres arquitectòniques d’aquest vestíbul va ser enderrocar la paret de separació de l’accés de servei amb l’accés de veïns, eliminant el mostrador del conserge i fent un espai obert deixant un vestíbul més ampli i amb més lluminositat.
Amb el cub que es va crear enmig del vestíbul es va conservar el bany del conserge, es va optar per a donar-li un protagonisme fent-lo amb un color de paret que destaqués de la resta però sense que es sabés que dins hi existeix un bany.
La rampa que es va construir es va fer integrada amb la resta del vestíbul que es volia conservar, utilitzant materials de qualitat i amb la mateixa gamma cromàtica. La barana es va construir en acer inoxidable per a que tota ella donés una sensació de lleugeresa.
En la porta d’accés des del carrer per la nova rampa es va automatitzar perquè, per a que la pendent complís normativa, no es va poder realitzar un replà de 1,20 m davant de la porta. D’aquesta manera, tant en l’inici interior com en l’inici exterior es va col·locar un polsador per a que la porta s’obrís automàticament i les persones usuàries de cadira de rodes hi poguessin passar sense haver-se de parar a meitat de la rampa.
DÚPLEX DE DISSENY A TERRASSA
Els propietaris d’aquest dúplex, una parella jove amb molts projectes, assessorats pels nostre despatx, van decidir realitzar el projecte de tota la reforma encara que la execució es realitzés per parts.
El primer que es va executar va ser les portes de pas, la sala i el bany de la planta baixa.
Per a separar l’entrada principal del dúplex amb l’escala cap a la primera planta i la sala, es va construir una porta corredissa de vidre blanc amb un pas molt ampli per a que deixés passar la llum cap al rebedor però a l’hora crear privadesa.
En la paret de la sala, i per a que no es veiés una porta convencional, es va construir un panelat, corregut cap a la paret del passadís. Les portes que tenien accés al despatx i al passadís des de la sala van quedar integrades en el panelat construït, realitzat en una fusta clara per a crear calidesa.
Un cop s’arribava al passadís es va seguir amb la mateixa estètica de les porta però en aquest espai es va voler crear un ambient més divertit i industrial i es va optar per a serigrafiar les portes de pas cap a les habitacions.
Per la reforma del bany de la planta baixa es va agafar l’espai del bany de la planta i del bany de cortesia, que resultaven dos banys petits, i es van unir per a poder aconseguir un sol bany gran i ampli.
Es va realitzar una amplia dutxa per l’ús de la vida diària i una gran banyera per a poder-la gaudir en els moments especials.
L’ambient que es va voler crear va ser d’un estil industrial i pràctic ja que era el bany que hauria de fer servir els convidats i els mateixos propietaris.
Una altra fase de la execució del projecte va ser la de realitzar les obres del dormitori i el bany principal.
Dins el mateix dormitori els hi faltava espai per a emmagatzemar la roba i el mobiliari hi faltava homogeneïtat. Per a solucionar aquests inconvenients es va construir un capçal de llit amb un conjunt d’armaris, tot seguint la mateixa estètica sòbria i a l’hora romàntica, que definia molt bé el caràcter dels clients.
El bany principal també tenia el mateix problema que el dormitori: no tenia un moble per a poder guardar les coses. En aquest cas, i ja que l’espai ho permetia, es va construir un moble de grans dimensions amb una pica gran, construït amb materials càlids i seguint la mateixa estètica sòbria i romàntica del dormitori.
Una següent fase va ser la construcció d’un armari sota l’escala que donava a la primera planta. Per a aconseguir la màxima capacitat i comoditat es va dissenyar que la part inferior fos amb calaixos i la part superior amb portes amb barres interiors, per a poder penjar les jaquetes quan es vingués del carrer.
Com quedava sota l’escala i era un espai fosc, es va realitzar un prestatge un il·luminació led i que també servia per a tenir un espai on poder deixar les claus de casa.
La última fase de realització del projecte va ser en el dormitori auxiliar. Es va voler crear un espai per a que quan vinguessin familiars o amics de visita poguessin tenir un espai privat, però sense renunciar a un us pràctic per part dels propietaris quan no hi tinguessin convidats.
Es va col·locar un sofà-llit i es va construir un arrambador que faria al mateix el servei de capçal quan s’obrís el sofà-llit, instal·lant en la part superior uns prestatges per a poder col·locar molts dels llibres que tenien els propietaris.
Tot el conjunt es va realitzar amb materials i colors lleugers i que donessin calidesa per a crear un espai relaxant on poder estar tranquil llegint o escoltant música.
ACCESSIBILITAT COMUNITAT DE PROPIETARIS
En aquesta comunitat, per a poder arribar a l’ascensor, hi havia dos trams d’escala de 3 i 4 graons amb un gran replà entre ells. Era un impediment per a persones usuàries de cadires de rodes o amb mobilitat reduïda, però també tenia dificultat per a les persones que anaven amb el carro de la compra o amb el cotxet del nen. Pel que fa a la decoració tenia les parets folrades amb una fusta fosca que feia que el vestíbul tingues poca lluminositat.
Després de fer diversos estudis i diferents propostes, finalment es va decidir per a col·locar un elevador.
L’espai del conserge es va enderrocar per a guanyar lloc per a poder col·locar l’elevador, l’escala es va desplaçar unint tots els graons perquè així quedessin en un sol tram i així el replà superior va quedar al mateix nivell que l’ascensor.
Totes les fustes de les parets es van treure i es van enguixar. I l’estructura de l’elevador es va fer en alumini clar i vidre transparent guanyant així lluminositat i frescor en tot el vestíbul.
--
- Amaia Larrañaga Interiorista
- Carrer Antoni Torrella, 144.
- Tel.: 937881184
- Mòbil: 606375790
- e-correu: amaia@amaialarranaga.com
Afegeix un comentari