'Com afecta a les comunitats de propietaris la reforma del Codi Civil Català', per Alícia Mirabent [Fabra Finques]

OPINIÓ | Diu una llegenda negra que una vegada una comunitat amb un compte obert a l'antiga Banca Catalana li va tocar una enciclopèdia. Diu que un cop reunida la comunitat, i no posant-se d'acord de com repartir l'obsequi, va decidir salomònicament, en comptes de sortejar el premi, repartir un volum-lletra per cada un dels pisos de l'immoble.
 
Els problemes i debats en les comunitats de propietaris no són cosa només de l'actualitat agreujada pels deutes i la crisi, si no que sempre s'han hagut de gestionar els problemes amb eficiència, generositat i grans dosis d'empatia per part de tots els que la conformen.

El passat 6 de maig el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat el projecte de llei de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, que refà el capítol corresponent al règim de propietat horitzontal. Les comunitats de propietaris tornen a passar per una metamorfosi legislativa.

Però perquè aquesta reforma? Què no estava bé la llei antiga? Miri, sí, era una llei que modernitzava molts aspectes, però per altra banda estava farcida de contradiccions i que havia perdut passada respecte avanços obtinguts per la llei estatal. És una llei generosa, que ha escoltat a les parts implicades i als Col·legis professionals i s'han millorat i inclòs punts molt necessaris.

Els punts més visibles són l'eliminació de les dues convocatòries de mitja hora mínima que havia resultat un formalisme inútil i la incorporació formal de les notificacions i requeriments d'acord amb les noves tecnologies, "la tramesa es pot fer per correu postal o electrònic, o per altres mitjans de comunicació". També és interessant el foment de l'arbitratge per a la resolució de conflictes, mitjà que comporta estalvi de diners i temps i altres mesures com la simplificació de les majories pels acords o les obres obligatòries per l'adaptació dels edificis enfront les barreres arquitectòniques.

Però, sobretot el que més satisfacció ens produeix al col·lectiu d'administradors al que pertanyo, és l'ampliació de l'actual any en curs i any anterior dels deutes d'un departament si es produeix una transmissió a quatre anys anteriors i l'esmentat any en curs.

Aquesta mesura garanteix a les comunitats el cobrament dels imports que hagin pogut quedar en un llimb sense eixida en un procés contra un propietari no solvent o desnonat per exemple per una entitat financera, obligant a aquesta a afrontar la despesa i no a desdir-se'n com fins ara. Caldrà veure que ens diuen els juristes i les interpretacions que es deriven de la llei a la pràctica un cop publicada en el DOGC però tot apunta que ens ajudarà a deixar de cercar tan assíduament la paraula problema a l'enciclopèdia i començar a cercar la d'encert.
 
--
 
Teniu algun dubte? Comentari? Podeu consultar-lo directament amb l'autora, Alícia Mirabent, a Fabra Finques.