"Els perills de les plantilles de cal·ligrafia online", per Maite Jiménez [Obbal Grafologia]

OPINIÓ | Qui no ha fet de petit algun quadern de reforç -o de repàs- durant l’estiu? Les vacances són temps de gaudi i d'esbarjo, però també, en molts casos, ho són de deures i d'activitats de reforç.

Però compte amb allò que donem als nostres fills! No entraré a polemitzar sobre la conveniència o no dels quaderns d’estiu, però sí sobre el perill i la ineficàcia d’algun d’ells, en aquest cas els de cal·ligrafia i, més en concret, els de cal·ligrafia on-line.

Si un nen fa mala lletra, primer de tot s’ha de conèixer el motiu. A l’hora de donar pautes de cal·ligrafia als nens un altre factor molt important que cal considerar és la seva edat, ja que evidentment no tindrà el mateix domini de l’escriptura un nen de 7 anys que un de 9.

Un nen que tingui dificultats per executar el traç es veurà frustrat davant la incapacitat d’executar una còpia cal·ligràfica segons un model donat. Si el nen té una dificultat grafomotriu, per molt que li fem copiar lletres i frases continuarà amb la mateixa dificultat, podent provocar una aversió vers l’escriptura degut a l’esforç que aquesta li suposa.

Però, què és la mala lletra? És una qüestió estètica o hi ha algun altre factor que va més enllà? Amb la mera observació d’un text ens pot donar la sensació que el nen fa mala lletra, però hem d’analitzar –i entendre- com és aquesta: si les unions són o no correctes, si la direccionalitat dels traços i la grandària de les lletres també ho són, si hi ha una dificultat grafomotora, de lateralitat o de coordinació mà-ull, etc. Una cosa és dominar la forma, l’estètica de la lletra, i una altra de ben diferent és dominar l’execució del traç, la direccionalitat i les unions entre lletres, l’orientació al paper (marges, zones de l’escriptura). Tot va lligat, però no és el mateix.

Una cosa tan simple com que cada lletra té un punt d’inici i un punt final pot semblar obvi, però si no s’executa correctament, el nen serà incapaç de fer una còpia de cal·ligrafia i de lligar les lletres de manera adequada. El nen, primer de tot, ha de dominar la direcció dels traços, el moviment de les lletres i les unions entre elles en funció de la forma de cada lletra; en definitiva, l’hem d’ensenyar a fer una escriptura fluïda i harmònica. Si no sap fer això, si no sap executar els traços correctament, la cal·ligrafia no li servirà absolutament de res. I si a més també fem servir una plantilla de cal·ligrafia inadequada encara contribuïrem a agreujar el seu problema.

Cada vegada són més les webs que ofereixen plantilles de cal·ligrafia on-line, la gran majoria d’elles de manera incorrecta.

Sense fer al·lusió a cap en concret, he trobat algunes on no es respecten els marges de la pauta (exemples que s’auto-anomenen pauta Montessori, amb mides incorrectes, on les lletres no arriben al marge de la zona mitja i, en canvi, superen el de la zona superior), col·locant les lletres sense respectar les zones de l’escriptura -superior, mitja i inferior-, la qual cosa confondrà al nen, ja que no sabrà orientar-se en el paper, ni sabrà situar correctament les lletres a cada zona, ni respectarà les dimensions de les lletres.

D’altres, degut a la tipografia emprada com a model i al fet que es tracta d'una escriptura digital i no manual, provoquen allò que se'n diu “re-enganxades”, que és quan el traç final d’una lletra s’interromp sense lligar amb la següent i el d’aquesta es creua amb el primer, fent una superposició de traços d’unió. Això provocarà que el nen no sàpiga lligar les lletres correctament, escrigui amb una velocitat inadequada i tingui dificultats per mantenir la fluïdesa de l’escriptura, ja que en comptes de lligar les lletres farà parades i unions incorrectes.

A la majoria d’exemples –i també degut a la tipografia emprada- veiem com es separa la majúscula inicial d’inici de frase o nom propi, de la següent lletra. Si el nen s’acostuma a aquest tipus d’escriptura deixarà sempre un espai (generalment excessiu) entre la majúscula inicial i la següent lletra de la paraula.

També he trobat pautes on les “o” estan fetes de tal manera que al nen li costarà no fer-les sense travessar la lletra per la meitat, fent una “o” dividida en dues i unint-la amb la següent lletra pel mig, en comptes de fer la unió per dalt. Això provocarà que el nen s’acostumi a aquest model i sovint confongui la forma de la “o” amb la de la “a”, ja que tendirà a fer les unions per sota, dificultant la llegibilitat. Igual passa amb la lletra “s”, on he trobat pautes que forcen al nen a gairebé tancar-la per sota, dificultant la unió amb la següent lletra. O la “p” feta en dues parts, trencant la continuïtat del traç, tret característic de l’escriptura disgràfica, de manera que s’incentiva el problema en comptes de solucionar-lo.

He vist exemples de pautes en blanc on es delimita un espai per copiar una frase, les dimensions del qual no són adequades ja que forçaran al nen a fer una mida de lletra molt petita. Si el nen té dificultats per fer una mida de lletra més gran, forçar-lo a fer-la més petita crisparà encara més la seva escriptura, augmentant el seu grau de frustració.

Per últim vull advertir sobre algunes pautes de grafomotricitat que poden resultar totalment inadequades en funció de la dificultat grafomotora que presenti el nen. En aquest cas parlo de pautes on es reforça l’angle (sanefes amb formes de triangles i/o quadrats, on s’ha de seguir un camí o direcció concreta). El perill d’aquestes pautes ve donat quan el nen té una dificultat per realitzar el gest en corba, fent les lletres molt marcades i amb angle. En aquest cas, al realitzar aquest tipus de pautes es reforçarà aquesta angulositat i dificultarà enormement que el nen arribi a fer les lletres “rodones”.

Com hem vist amb els exemples anteriors, independentment de l’estètica de la lletra, si el nen no domina el gest gràfic amb la cal·ligrafia agreujarem la problemàtica en comptes de solucionar-la.

Davant d'un cas de “mala lletra”, i abans de provocar un sobreesforç innecessari en els vostres fills, consulteu un professional i seguiu els seus consells. Únicament un expert en la matèria podrà assessorar-vos i orientar-vos sobre la dificultat escriptora del vostre fill i únicament amb les pautes d’aquest professional el nen assolirà una escriptura llegible i fluïda i aconseguirà superar les seves dificultats.

Bon estiu!

Maite Jiménez
Grafoanalista educadora i reeducadora de l’escriptura.