'Els reptes que apareixen quan les empreses creixen', per Natàlia Cugueró [Get a Partner]

OPINIÓ | Les empreses quasi sempre comencen essent petites. Quan es parla de que ens hem de fixar en com funcionen les multinacionals, ens oblidem que la majoria de les empreses que ens rodegen neixen petites, i algunes continuen sent-ho durant bastant de temps. En molts casos en aquestes empreses, els socis que comencen hi treballen i s’acostumen a repartir la majoria de les tasques entre ells. Això fa que tardin en decidir si han d’integrar més persones en el projecte, perquè no tenen pensat com integrar-les.

Però arriba un moment que si tot va bé no podran endarrerir més aquest tipus de decisions i hauran de començar a pensar en quin tipus de persones incorporar, decidint sobre quines funcions, atribucions, responsabilitats, i retribucions hauran de tenir.

Aquesta decisió sembla aparentment senzilla però no ho és. Sembla senzilla perquè els socis acostumen a tenir al cap un perfil professional que repliqui el seu, per tant, ho tenen decidit molt ràpidament. Però precisament no és senzill, per aquesta mateixa raó, perquè al voler persones com ells o elles se’ls fa molt difícil la tasca de trobar-les.

Pot passar que la primera persona que incorporin s’impliqui en el projecte des de l’inici de manera similar a la que ells ho fan. Però si els socis tenen la sort d’haver contractat algú que tingui un perfil de treballador altament implicat, hauran de ser conscient que moltes vegades això ha sigut una sort que han de valorar però no serà sempre la norma, per tant, s’han de tenir clares i explícitament formulades qüestions relacionades amb els perfils professionals necessaris per l’empresa, i tenir molt clar què esperem d’ells i què poden esperar ells de nosaltres.

Caldrà tenir dibuixat un organigrama de funcions, on cadascú sàpiga amb qui i per a qui treballa. Una segona qüestió a la que s’hauran d’enfrontar els socis és la d’estar disposats a equivocar-se quan estiguin contractant persones noves a l’empresa. I a l'haver pres una mala decisió ser capaços d’acceptar que aquest error porta implícit un cost econòmic, perquè la decisió de contractar persones té un risc inherent a la mateixa activitat empresarial i, a més, elevat, donat que inclou tot de costos associats amb la selecció, la contractació i, arribats al cas, l’acomiadament, i també costos més emocionals derivats d’acceptar la mala decisió i estar disposats a reconèixer els errors propis.

I, això no vol dir que els socis hagin d’esperar que s’equivocaran amb tota seguretat. Senzillament no sorprendre’s si al principi no els resulta tan senzill el procés d’incorporar persones.

Per tant, una manera d’acceptar els costos seria afrontar-los com un aprenentatge pels socis a prendre aquest tipus de decisions.

No estic advocant pel “prova i error”, de fet, el què primer s’ha de fer per minimitzar els costos de les decisions és formar-se. Però no s’arribarà mai a un risc directament nul, i cal aprendre de les experiències, assegurant-se que la propera vegada cadascú integrarà en el procés de decisió elements nous que ha adquirit gràcies a aquesta experiència. Potser s’haurà d’agafar consciència de la decisió i veure que va frivolitzar-la una mica per inexperiència. I aquest ja serà un valuós primer aprenentatge.

Potser no va ser conscient d’algunes de les implicacions de contractar a algú, i calia tenir més clares les conseqüències que podria tenir sobre el funcionament actual de l’empresa.

Potser era necessari haver explicat millor les funcions, donar més feedback des de l’inici i ser molt més clars amb el què és important per a l’empresa. I, si s’arriba a la conclusió que la persona no pot continuar, caldrà acceptar que de vegades s’ha escollit una persona que semblava adequada a l’inici però que no ho ha estat.

Això ajuda a aprendre quines són les línies vermelles que no es poden creuar a la nostra empresa perquè creiem que qui ho fa no s’hi podrà adaptar. Llavors la decisió d’acomiadar s’ha de prendre el més ràpid possible pel bé de tothom i tot i així aprendre’n per fer-ho millor en el futur.

--

Natàlia Cugueró, sòcia de Get a Partner

Article original publicat al Diari de Terrassa.