"Fer xarxa i fer-la bé", per Natàlia Cugueró [Get a Partner]

Actualment es parla de la importància de fer xarxa, és a dir, d’ampliar els contactes i tenir més possibilitats de comunicar la nostra oferta, fer-la arribar al públic objectiu i poder desenvolupar la cartera de clients.

Però també és veritat que la velocitat amb què evolucionen les possibilitats tecnològiques de fer xarxa, a través de moltes opcions tant virtuals com també presencials, fa que sigui cada vegada més important tenir un pla específic perquè fer-ho no es trobi al marge de la nostra empresa, com una qüestió higiènica que cal tenir per no quedar-se fora, però sense saber ben bé quines xarxes ens convenen i per a quins objectius. A més, i aquí encara esdevé més important la reflexió, la xarxa potenciada al màxim ha d’acabar sent un camí per a trobar opcions que ens ampliïn el nostre marc mental actual, per obrir altres possibilitats de desenvolupar la nostra empresa, amb creativitat i podent sortir d’encasellaments.

Per tant, quan les eines tecnològiques comencen a ser accessibles i ja tenim una empresa en funcionament, es tractaria de poder anar examinant les opcions de noves xarxes socials o xarxes socials ja existents i determinar quines tenen sentit d’incorporar i per quins motius. Aquí és on els nostres objectius com a empresa s’han de tenir clars per tal de veure com ens hi podrien ajudar aquestes xarxes socials. Quan ens plantegem créixer en xarxa, però  incorporant alhora la part presencial, aquests objectius que volem aconseguir també són importants, igual com ho és obrir la ment per acceptar altres possibilitats que no havíem previst. A aquest contacte personal, al ser més intens, també li hem de demanar i oferir més. I aquí és on entraria una qüestió molt important, una virtut que cal fomentar encara que de vegades ens costi, l’empatia.

Una bona sessió de fer xarxa de manera presencial té un gran valor afegit si s’aprofita en tota la seva magnitud, intentant conèixer l’altre. Hi ha tres aspectes que són claus perquè la sessió funcioni. El primer, disposar d’algú amb experiència que ajudi a fer que la sessió funcioni, ja que un professional o dinamitzador que faci aquest rol ajuda a trencar el gel, ajuda a veure possibilitats de connexió als assistents i també els aporta experiències enriquidores. En segon lloc, sortir de la pròpia zona de confort i estar disposats a compartir algun aspecte d’un mateix que pugui ser interessant per als altres. I finalment, escoltar activament allò que fan els altres i veure, amb molta imaginació i creativitat, sense barreres, quines opcions es podrien explorar. Així doncs, emprar l’empatia, connectar amb les necessitats dels altres i deixar de banda els prejudicis propis. No és moment de frenar iniciatives per ser eixelebrades, perquè ja vindrà el moment de posar seny i examinar amb realisme les opcions. És el moment que facilitem que pugui sortir tot allò que potencialment podria fer-ho per trobar possibilitats de col·laboracions amb els assistents. Quan una sessió presencial per fer xarxa té aquestes característiques l’experiència és gratificant per als assistents, tothom aprèn i s’enriqueix amb la sessió, i de moltes maneres. Aprèn perquè allò que fan els altres sempre és inspirador i es pot intentar veure com millorar el que fa un mateix. I coneix persones i professionals que li obren portes a possibilitats que mai havia imaginat. Per tant, ampliar la nostra xarxa professional a través de la participació activa a les xarxes socials, triant les més adequades i posant objectius que lliguin estratègicament amb l’empresa, i alhora posar en marxa la creativitat i l’empatia quan participem en sessions on conèixer altres professionals, de manera presencial, per aprofitar el màxim l’experiència i que ens ajudi a obrir possibilitats, trencar barreres mentals, i creï nous vincles positius per a tothom.