Omar González (Àbac rètols): "En el món dels rètols cada vegada s'imposa més la imatge per damunt de la paraula"

ENTREVISTA | Sense cap mena de dubte, ÀBAC RÈTOLS és un autèntic referent del món de la retolació a Terrassa: molts comerços, empreses i particulars han confiat al llarg dels anys en el bon fer d’aquesta empresa. Treballen en l’àmbit de tota la península: dissenyen, fabriquen i munten tot tipus de rètols, i com que són moltes les coses que volem saber sobre ells, hem parlat amb l’Omar González. Aquí teniu el resultat de la nostra conversa:

David Gràcia. - Sabem que el món del rètol, sobretot avui en dia, és un autèntic univers on hi tenen cabuda tots els recursos i tots els suports, entre ells, cada cop més, la impressió digital. És aquesta la vostra especialització o treballeu en tota mena de formats?

Àbac rètols. -  Fa ja uns 12 anys vam incorporar a la nostra oferta la impressió digital de gran format, per tant podem parlar d’una àmplia experiència també en aquest camp, que és un més dels serveis que oferim als nostres clients. És cert que cada vegada té més demanda, però també és cert que de vegades hem d’orientar al client cap a altres productes més adients a necessitats especifiques.

David Gràcia. - Entre l’ampli ventall de productes i serveis que oferiu es troben el de les làmines antivandalisme i els filtres solars. Ho he trobat molt curiós: de què estem parlant, exactament?

Àbac rètols. - Són làmines de protecció transparents adhesives amb diferents propòsits. Les antivandalisme: són lámines que s’apliquen a l’exterior del vidre i que permeten que, en cas que es trenqui el vidre (per cops, accident…) es mantingui sencer sense caure. El vidre es pot trencar, per tant s’haurà de canviar, però un eventual lladre no podria entrar. Fins i tot s’han fet proves d’impactes brutals en què aquesta làmina ha aguantat protegint el local i les persones. Els filtres solars són làmines amb components fèrrics amb diferents nivells de transparència o foscor, que impedeixen el pas dels raigs UVA i diferents graus d’energia solar, de forma que es controla la sensació de xafogor. Es dóna el cas que, si estem muntant quan toca el sol al vidre, tan aviat posem la làmina es nota el canvi. Aquestes làmines suposen un estalvi energètic molt notable.

David Gràcia. - Sou pioners en l’ús de la llengua de signes per comunicar-vos amb els clients que pateixen discapacitat auditiva. Trobo que és una iniciativa envejable!. Dónan’s-en més detalls: com va ser que vau optar per incorporar aquest recurs?

Àbac rètols. - La Roser, la nostra responsable d’administració, des de joveneta, i a través d’una amiga sorda, es va introduïr en aquest món i ha participat des de llavors en diferents activitats socials. I tot servei que pugui ajudar a la integració de tots els sectors humans, és benvingut a casa nostra.

David Gràcia. - També treballeu en senyalística per a invidents: explica’ns què és exactament, i quina diferència presenta respecte de la senyalística tradicional.

Àbac rètols. - Podem parlar de senyalística vertical (pictos, plaques de portes, directoris…) que afegeixen al costat de la llegenda la mateixa informació en braille. O també de pintura especial per al terra, que permet a l’invident guiar-s’hi amb un bastó

David Gràcia. - Treballeu tan en petit com en gran format. Em podries posar algun exemple de cadascun d’ells?

Àbac rètols. - Petit format és tot allò que pot produïr-se des d’un DIN A3 (targetes, fulls de màs, A4, sobres, folis…) tot allò que considerem papereria d’una oficina. Gran format és tota impressió més gran d’un metre quadrat, en paper, lona, vinil, llenç (lienzo) tèxtil, murals per a paret…

David Gràcia. - Com ha evolucionat el món del rètol des que vau començar? És la retolació avui molt diferent a com ho era fa uns anys? Cap a on creus que anirà aquest sector en el futur més immediat, ara que la tecnologia aplicada al vostre àmbit avança de forma tan ràpida?

Àbac rètols. - El Ferran va començar com a retolista amb un aerògraf, un joc de pinzells i pintura, retolant persianes, façanes, lones (aquí podem veure alguns exemples) fent les seves plantilles a mà amb un “projector de cossos opacs” (un Paxiscope 650 Braun) que encara conserva. En aquell temps encara es tallaven les lletres de metacrilat a mà amb una serra de fil (se’n deia “bugir” en castellà, però aquesta paraula no apareix al diccionari). Per a retolar una persiana amb una imatge de 2x2 metres podía estar treballant entre 2 i 5 dies, mentre que ara amb impressió de gran format està fet en 2 hores. Poc després va comprar el seu primer equip informàtic amb un plótter de tall de vinil que el va permetre agilitzar la feina una barbaritat pel que fa als rètols, els vehicles, etc. Tot aixó va ser abans que jo naixès!!!

 Fa 25 anys, la gent que demanava un rètol, volia durabilitat, solidesa, els rètols podien amortitzar-se per anys sense problemes. Ara el que es demana és prioritàriament preu i facilitat per canviar d’imatge, encara que sempre hem de poder garantir solidesa pel fet que són productes muntats a l’exterior i exposats als canvis climàtics i atmosfèrics. Per altra banda, cada vegada s’imposa més la imatge per damunt de la paraula… encara que la paraula mai podrá ser substituïda: per exemple, quan llegim “BAR” són només tres lletres que ens transmeten tot un seguit de sensacions que si s’haguèssin de traduïr en imatges necessitariem unes quantes… i segur que sempre caldrien més!!!

Podríem parlar del món de les tipografies, del led vs neó, de les pantalles digitals, de l’aparició d’internet amb el seu company l’email, de la retolació integral de vehicles, de les mesures de seguretat en aquell temps (o més aviat la seva mancança), del procés productiu llavors o ara, nous materials i clàssics. De fet, tot és diferent, menys el plaer de llegir un bon slogan amb una bonica tipografia, o veure la satisfacció del client quan estrena el seu rètol, o agafar a la teva mà una lletra corpòria en acer ben motllurat, o la brillantor d’una lletra banyada en or…