"Pedagogia Sistèmica o el mapa per tornar a casa. Com acostar la Pedagogia Sistèmica al lloc on treballes. Tria la teva pròpia aventura.", per Agustina Barsamian [Institut Integratiu Vallès]

[Opinió] A aquest alumne, a aquesta directora, a aquesta companya de feina, a aquesta mare o pare que sembla complicar la nostra tasca... què passaria si els diem “ets un de nosaltres”? Com se sentiria en el propi cos aquest canvi de perspectiva? I el més important: quin se suposa que podria ser el proper pas després d'ampliar la mirada així?

Els que treballem en àmbits educatius sabem que hi ha més problemes que temps per solucionar-los. Alguns creiem que les coses no es poden canviar, que és millor fer allò que se'ns demana i ja està. Alguns hi som fa anys. I, molts, amb els cors i mirades apagades, som grans actors i actrius d'un “com si”. En general, davant d'alguna dificultat, solem etiquetar la persona que la va causar, aïllant-la del context a què pertany, sigui un alumne, un altre docent o un pare. Solem pensar que la nostra aula seria millor si un dels alumnes no fos a classe, i que el claustre seria més agradable si es jubilés alguna de les nostres companyes o si no haguessin ingressat tants docents nous.

En aquest punt, en què el flux de la nostra tasca s'estanca, en què actuem per inèrcia, en què perdem la passió i ja no veiem el nord i sembla que això ni tan sols ens importa (però sí), l'únic que és al nostre abast, el gest mínim d'acord amb el nostre cabal d'energia, és fer silenci i escoltar. Les nostres cèl·lules, l'aire que respirem, el planeta on vivim ho sap perfectament i ens ho recorda cada segon: tots i tot pertany. Aleshores: què passaria si simplement els integréssim a tots i cadascun d'ells?

Quan la pedagogia sistèmica arriba a la teva vida, trepitja els propis conceptes, usualment limitants, que tenim en treballar en una institució social o educativa, per més simples o omnipotents empleats que ens sentim. Serà bàsic deixar-se sacsejar pel moviment i, quan tot s’hagi enderrocat, deixar-se ajudar. Doncs serà moment de tornar a construir les parets i què millor que fer-ho en equip.

A continuació es detallen algunes idees que podrien ser útils per acostar la Pedagogia Sistèmica al centre on treballes. Veureu que les estratègies estan agrupades per modalitat de treball, de manera que llegiu el mapa que us apropa al territori des d'on us sentiu més còmodes. Només recorda una petita cosa. No és tant el que facis, l'activitat que triïs o l'experiència que lideris, per més simple o grandiloqüent que sigui, sinó com la impregnes d'intenció. Quan som coherents entre allò que pensem, sentim i fem, la transformació succeeix més enllà de nosaltres. Aquestes activitats no són màgiques. La màgia és el bàlsam que produeixen quan es duen a terme amb amor: t'ajudaran a saber-te acompanyat o acompanyada, a valorar el teu equip, a reconèixer el seu esforç; et donaran consciència, ampliaran la teva perspectiva; funcionaran com a recordatoris que una xarxa et sosté més enllà de tu.

Ara sí, no t’entretinc més. Camina, tria la teva pròpia aventura.

Agustina Barsamian

Alumna de la formació de Pedagogia Sistèmica online de l'Institut Integratiu, des de l'Argentina.

Institut Integratiu Vallès