"Tenir objectius motiva ... i aconseguir-los encara més", per Natàlia Cugueró [Get a Partner]

Get a Partner ens parla de l'assoliment d'objectius:

En general tots tenim objectius personals, siguin o no explícits. Tots volem aconseguir coses, en diferents àmbits de la nostra vida. I en general molts d’aquests objectius  no són estrictament individuals, sinó que requereixen d’altres persones per a la seva consecució. Per tant, en alguna mesura han de ser compartits, o algú ha de voler col·laborar amb nosaltres perquè assolim els nostres. En les empreses això encara es fa més evident. Donat que a les empreses es fa necessari coordinar esforços i aconseguir coses que de manera individual serien molt difícils, és imprescindible que les persones implicades comparteixin totalment o parcialment els objectius comuns o que, sense compartir-los, estiguin disposades a esforçar-se pels objectius d’algú altre o pels comuns.

En aquest sentit, tenir objectius és una qüestió molt necessària i mai s’acaba. Ben plantejats, a més, ajuden a motivar i, d’una manera curiosa, tenen un efecte dòmino. Si es fan explícits, bé sigui perquè els anotem en una llista o pla, o senzillament perquè els fem presents anant-los compartint i recordant, quan s’assoleixen generen satisfacció i motiven a aconseguir els que encara falten, però també, i encara més interessant, a incorporar-ne de nous. Aconseguir els objectius ens dona confiança. I, per tant, aprendre a plantejar-los,  a endreçar-los de manera que ens permeti anar-los aconseguint, sense desesperar i sense parar, i fer-los concrets, que engresquin sense estressar-nos, és clau.

Una manera és tenir-ne de difícils i de més senzills. Fer-los concrets. Subdividir els que són difícils i a llarg termini en petits objectius més parcials o assolibles. Ordenar-los per terminis i tenir-ne més a curt que a llarg, perquè així, anar aconseguint els de curt termini ens motivi a continuar amb els projectes més ambiciosos. I una altra qüestió important és vincular-los amb recompenses, però sense que aquestes siguin automàtiques ni sempre estrictament materials.

Aquest darrer punt és molt important. A les organitzacions, actualment, es vincula aconseguir objectius (que es traslladen bàsicament a resultats econòmics), a incentius tangibles normalment monetaris. Les empreses, depenent de la situació en què es trobin, tenen uns objectius o uns altres de forma immediata. Depenent de si volen créixer, consolidar-se o, senzillament, no tancar. I en aquest sentit, per posar pressió a aquests objectius, de vegades lliguen la seva consecució (en molts casos als departaments de vendes) a incentius relativament elevats. Aquest fet pot tenir sentit en algun moment, però és perillós. Perquè vincula aconseguir objectius a una satisfacció molt a curt termini i, per tant, moltes vegades fa que les persones es centrin en coses que realment no tenen més sentit a mitjà termini. Pot ser que es faci necessari, però és millor no fer-ho permanent.

Perquè els objectius motivin l’efecte dòmino és important. Aconseguir ara els objectius, anar-los ratllant de la llista, fa que vulguem continuar. I és important voler continuar pel motiu interessant per a nosaltres, que impliqui objectius més ambiciosos en l’àmbit personal. No només per assolir l’incentiu del proper trimestre, que potser estigui bé, sinó perquè aquest objectiu d’avui permetrà aconseguir  el que tenim plantejat a mitjà o llarg termini: aquell projecte que és interessant i que és realment difícil i reptador. Per tant, tenir objectius a curt, mitjà i llarg, fer-los explícits, i lligar-hi reconeixements, farà que puguem aconseguir coses que semblaven impossibles. El que aconseguim avui ens fa tenir esperances i empenta per a continuar demà i aconseguir allò que avui semblava impossible. Tenir objectius motiva, i és totalment necessari. Aconseguir-los encara motiva més. I si els aconseguim i ens aporta un reconeixement no només monetari, encara millor.