Tot el que cal saber sobre els testaments (capítol I) [AmbDret Advocats]

CAPÍTOL PRIMER. Els testaments: què són i què passa si no es fan?

Fer un testament no és exclusiu de les grans fortunes, ja que només costa 36 euros i un 80% dels catalans el té fet.

El testament és un negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i revocable, en virtut del qual una persona disposa del seu patrimon iper a després de la seva mort mitjançant la institució d’un hereu o més,  i l’ordenament d’altres disposicions.

Tot i presentar enormes beneficis i evitar futurs problemes als hereus, la redacció del testament no és obligatòria, ja que, davant la seva inexistència, s’aplicarà la legislació nacional o autonòmica relativa a la successió intestada indicada a cada cas a cada cas.

Què passa si no es fa testament? Quan una persona mor sense haver fet testament s’obre la successió intestada, segons la qual:

1) Seran cridats com a hereus del difunt els fills i, si aquests han mort, els fills o els net d’aquests. El vidu/la vídua o el convivent supervivent en una parella estable adquireix l’usdefruit de tota l’herència, però pot optar per commutar-lo per una quarta part de l’herència, a més de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar.

2) Si no existeixen descendents, l’herència correspon al cònjuge vidu o al convivent supervivent en una parella estable.

3) Si no hi ha ni descendents ni cònjuge o convivent en una parella estable, hereten els ascendents i, a falta d’aquests, els col·laterals fins al quart grau, en els dos casos seguint l’ordre que estableix la llei.

4) Finalment, si falten les persones esmentades succeeix la Generalitat de Catalunya.

Quin contingut ha de tenir el testament? Cal que aparegui en el testament el destinatari de cadascun dels béns propietat del testador, així com la manera en què han de ser repartits entre els hereus. Tot i això, no és obligatori concretar quins béns es lliuren a cada hereu.

Puc canviar el testament? Sí, el testament o última voluntat es pot canviar tantes vegades com es vulgui i prevaldrà sempre l’últim testament atorgat, ja que les disposicions posteriors revoquen les anteriors en relació amb les contradiccions que puguin existir entre elles.

A qui puc deixar l’herència? El testador no sempre és lliure de deixar el seu patrimoni com vulgui. A Catalunya existeix la llegítima, figura jurídica que marca els límits del repartiment dels béns als hereus, denominats hereus forçosos o legitimaris.

Què és la llegítima? La llegítima és la part de l’herència de la qual no es pot disposar lliurement després de la mort, sinó que cal repartir-la entre els hereus forçosos. És a dir, el legislador ha determinat un percentatge de patrimoni mínim el qual s’ha de deixar als considerats hereus forçosos (fills/ascendents).

 Qui té dret a la llegítima segons el Codi civil Català? En quin percentatge? Són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals, als quals correspon un 25% (1/4 part) del valor total del patrimoni del causant, percentatge que es divideix en funció del nombre de germans (2 germans: 12,5% per cadascun, 5 germans: 5% per cadascun).

En el cas que un dels fills morís abans que el testador, sigui desheretat, declarat indigne o absent, la seva part correspon als seus descendents. Si el causant no té descendents que li hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors a parts iguals.

En el cas dels pares, els correspon per parts iguals o íntegrament al que sobrevisqui.

L’hereu o hereus responen personalment del pagament de la llegítima i, si escau, del seu suplement.

Quant temps tinc per reclamar la llegítima? El termini per reclamar la llegítima a Catalunya és de 10 anys a comptar des de la mort del difunt (art. 451-27 del Codi civil de Catalunya).

 Què puc fer si  no me la volen pagar? En cas de no arribar a un acord entre hereu i legitimaris, la via de resolució és reclamació davant dels tribunals de justícia.

 Puc desheretar? Quins motius legitimen el desheretament? És possible excloure un hereu forçós si aquest:

1) Ha negat l’alimentació i/o ha infligit maltractament psíquic o físic.

2) Ha abandonat, prostituït o corromput els seus fills.

3) Ha perdut la pàtria potestat per sentència, per haver negat als fills la seva manutenció, o si un dels pares ha atemptat contra la vida de l’altre.

No obstant, respectades les llegítimes corresponents, el testador pot disposar lliurament del seu patrimoni, designant-ne el destinatari i el percentatge de patrimoni atribuït.

Així mateix, és possible que un testador vulgui deixar a una o diverses persones un bé concret (un immoble, una joia, diners…), ja sigui a algun dels seus hereus forçosos o a altres persones o institucions.  Aquestes atribucions individuals de béns s’anomenen llegats. Fer-ho és possible, sempre que es respectin els límits que imposen les llegítimes.

Es pot renunciar a l’herència?

Sí, sempre que es faci en escriptura pública. L’esmentada renúncia tindrà diferents conseqüències fiscals en funció de si es fa en favor d’una altra persona o si purament i simplement s’hi renuncia, així com si és abans que hagi prescrit l’impost de successions o després.

Si l’hereu fonamenta la seva renúncia en els deutes de l’herència, pot acceptar l’herència “a benefici d’inventari”. En aquest cas, l’hereu respondrà exclusivament dels deutes amb el que hereti, i mai amb el seu propi patrimoni; és a dir, els béns particulars de l’hereu no queden afectats pels deutes del causant.