Tristesa o depressió?

Si parem atenció a les converses més quotidianes ens n’adonarem que tot sovint la paraula depressió hi emergeix. No és estrany sentir frases del tipus: “Estic deprimit perquè aquest trimestre he suspès dues assignatures”, “l’altre dia em vaig deprimir perquè em vaig discutir amb la meva mare”, “el meu germà està deprimit des de que els amics no li dirigeixen la paraula”.

Encara que aquestes situacions poden fer que algú reaccioni amb tristesa això no vol dir que realment la persona presenti una depressió clínica. Utilitzem un mot incorrecte per a definir un estat de tristor, de pena, de frustració, d’abatiment o desengany.

La tristesa és un estat natural a les situacions a la frustració, al dolor emocional i, en general, a aquelles situacions negatives que ens van en contra. La vida no és planera, representa conviure amb situacions adverses que sovint ens assalten en el dia a dia. La tristesa, doncs, és una situació normal, i més si hem experimentat una situació de certa gravetat. Estar trist perquè al fill no li acaben d'anar bé els estudis i se’l veu amoïnat, perquè l’àvia està delicada de salut, o perquè la situació econòmica no és la que voldríem no implica un estat patològic, sinó una reacció emocional normal que s’anirà resolent fins a desaparèixer.

Situacions de més intensitat, com ara la pèrdua d’un ésser estimat, una malaltia greu, una separació o un divorci, poden portar a la persona a una gran tristesa, en un procés de dol que porti a la integració de la pèrdua i a una readaptació a la nova situació que, tot i ser llarg i dolorós, tampoc es pot considerar com una depressió clínica.

Per no confondre els diferents estats, i per saber quan hem d’estar alerta, ens anirà bé conèixer quins són els símptomes habituals que caracteritzen a la depressió, en els adults:

• Sentiments d’abandó i desesperança.
• Estat anímic baix i/o irritable la majoria del temps.
• Dificultats de concentració.
• Sentiments d’inutilitat, de culpa, inclús d’odi cap a un mateix.
• Deixar de gaudir amb les activitats habituals.
• Canvis en la conducta alimentària; augment o disminució de la gana, amb el conseqüent augment o pèrdua de pes.
• Canvis en el son. Dormir excessivament o dificultats per a dormir.
• Cansament. La persona es troba baixa d’energia.
• Aïllament i inactivitat de les activitats habituals.
• Poden donar-se pensaments de mort o suïcidi.
• Baixa autoestima.
• Esclats sobtats d’ira.
• Manca de plaer en les activitats que fan feliç a la persona (inclosa l’activitat sexual).

Poder diferenciar entre tristesa i depressió és molt important ja que d’aquesta manera evitarem caure en l’error que ens porti a iniciar conductes que finalment ens siguin perjudicials, com ara suggestionar-se pensant que està pitjor del que realment s'està i, conseqüentment, pugui acabar desenvolupant una depressió, o que la persona decideixi automedicar-se (costum molt estesa en la nostra societat).

En el cas que la nostra tristesa ens sigui molt molesta, o s’allargui massa, o bé identifiquem símptomes de depressió cal consultar amb un especialista en psicologia, el qual està capacitat per ajudar-nos a recuperar el nostre benestar emocional.

Cristina Gómez i Lozano

Psicòloga a PsicoBenestar, Psicoteràpia Integradora a Terrassa