OPINIÓ I Moltes vegades ser un bon cap no és fàcil. Tots tenim el nostre ego, i un cap n’ha de tenir menys que la resta, o si més no tenir-lo més controlat. I això és senzill? Gens. Perquè precisament se li demana lideratge, empenta i proactivitat. Se li demana tenir idees i voler-les implementar, i alhora estar atent a les idees dels altres i fomentar-les.

OPINIÓ I Quan parlem de dirigir empreses ens cal tenir present que els coneixements que calen van més enllà de l’expertesa tècnica estricta. O, fins i tot, d’aplicar una ciència basada en coneixements que es poden generalitzar a moltes situacions (com plantejava Taylor quan organitzava la producció i deia que l’eficiència era possible, i parlava del management científic, com a eina per assolir-la).

OPINIÓ I Tots en algun moment o altre ens hem plantejat objectius que serien a mig termini, i que no és tan senzill aconseguir ni acomplir.

De fet, al ser a mig termini acostumen a necessitar recursos de tota mena, i la implicació de moltes persones.

Quan ens plantegem aquests objectius també acostuma a passar que representen una certa ambició per a nosaltres i, per tant, una incertesa en el seu acompliment.

OPINIÓ | Hi ha algunes persones amb responsabilitats directives que, quan veuen que una persona del seu equip s’ho passa bé a la feina, s’incomoden, i és així perquè ho relacionen a ser improductius. És a dir, els generen suspicàcies aquells treballadors que riuen, comenten coses entre ells i treballen contents, perquè ho vinculen amb pèrdues de temps i amb esbarjo a la feina.

Fins i tot, algun d’aquests caps pot arribar a dir a aquests treballadors coses com ara “hauràs de pagar per venir a treballar de tan bé que t’ho passes!”.

OPINIÓ | Una de les millors maneres de saber si una empresa està fent bé el què fa, és mirar què faria algú que realment arrisqués els seus recursos.

Moltes vegades en empreses grans ens trobem que tot està fragmentat i, per tant, que es subdivideixen les tasques de manera que hi ha un departament de finances, un de recursos humans, fins i tot ara les empreses grans tenen un departament de RSC.

Això pot estar bé, però també té punts febles importants. Per tant, cal mirar, i té sentit, i en quina mesura el té per cada funció.

Una de les característiques de l’evolució humana és aprendre a utilitzar la racionalitat de manera el màxim de completa. Amb les teories econòmiques tenim l’home econòmic, una espècie humana simplificada que disposa d’una racionalitat il·limitada (sap el que vol, ara i sempre, i sap calcular les probabilitats associades a totes les possibilitats de decisió disponibles).

OPINIÓ | A la vida quotidiana i en l’educació de persones és molt important entendre que existeixen diversos tipus d’intel·ligència que s’han de complementar i fomentar. Aquest aspecte, que en l’àmbit educatiu ha donat lloc a diferents sistemes pedagògics aplicats als més petits, té conseqüències més enllà de la pedagogia, atès que semblaria bastant demostrat que l’aprenentatge és un procés vital que mai s’acaba i, per tant, tots ens trobem immersos en un aprenentatge continu en els més diversos àmbits.

OPINIÓ | El 26 de novembre, diferents associacions empresarials (CECOT) i d’altres associacions professionals dins de l’àmbit tributari (APTTCB, FETAFF,...), van donar a conèixer una instrucció, aparentment de l’Agencia Tributària, referent a les diferències entre les SCP i les CB, en el cas que aquestes desenvolupin una activitat empresarial.

I. Fidelització VS captació de clients?

Una dada molt utilitzada en màrqueting és la que mostra que captar un nou client costa unes 5 vegades més que retenir-ne un que ja tenim. Aleshores, no sembla més senzill tractar bé als clients que ja tenim i créixer a través d’ells (Fidelització) que no pas posar-nos a invertir recursos (5 vegades més, per cert) en captar-ne de nous?

OPINIÓ | Un d’aquells temes teòrics en què tothom està d’acord però ningú practica massa és la comunicació a les empreses. Sota l’excusa de no tenir temps i també de la urgència, s’acaben prenent decisions sense comptar amb l’opinió dels afectats i ni tant sols tenint la deferència de comunicar-les a aquestes persones amb temps abans no se n’assabentin per una altra via que no és la que pertoca.