Plácido Lordán, situada a l’Avinguda de Barcelona, 127, és una històrica i reconeguda consultoria de Terrassa, on s’hi resolen problemes de particulars i empreses des de 1986. Ara, just fa 5 anys, en Sergi Rovira, actual gerent del negoci, i el seu pare, van prendre el relleu al creador i artífex de la trajectòria d’aquesta consultoria, Plácido Lordán.

OPINIÓ | Les dades que parlen de consum són importants. Aquests dies ens donen indicacions de com està anant tot plegat, i ja sabem que passem temps difícils. Les dades dels baròmetres ens indiquen la mesura de com va la situació, però hem de procurar que no ens condicionin ni ens paralitzin, sinó que ens serveixin de catalitzador per avançar.

OPINIÓ | L'activitat principal del directiu és prendre decisions. I quan es prenen decisions cal tenir molt clar que no es tracta només de triar entre les opcions disponibles, sinó d’assumir tant les conseqüències esperades com, encara més important, les desconegudes.

Si dirigir fos automàtic, faríem bé de no contractar directius. Per fer coses automàtiques no calen les persones, i de fet pot ser que fins i tot les persones facin que els processos acabin sent menys eficaços.

OPINIÓ | Quan parlem d’empresaris i d’autònoms sempre ens ve al cap una persona amb recursos sobrants, amb una activitat econòmica potent, que genera prou recursos com perquè pugui fer de manera privada un estalvi que faci que la pensió no sigui rellevant.

OPINIÓ | Actualment, les xarxes socials han revolucionat el món de les empreses. Permeten fer networking, és a dir, contactar de manera proactiva amb molta gent alhora per tal de poder difondre el què un fa i arribar més fàcilment a potencials clients interessats amb el nostre producte o servei.

OPINIÓ | La professió d’empresari és una professió pràctica, que té estudis recomanats però no reglats, ni pràctiques obligatòries. Tots ho podem intentar, i tots podem tenir èxit o fracassar en aquest intent. Es distingeix d’altres professions pràctiques en això, i que no és senzill valorar qui és un bon empresari i qui no ho és. De fet, un empresari sempre es pot considerar “en construcció”, és una professió on cadascú evoluciona, i no té un èxit garantit per sempre.

OPINIÓ | En general, el terme “recursos humans” es troba molt popularitzat en les empreses. Reben aquest nom els departaments que tenen a veure amb buscar les persones adequades per a l’organització, fer que l’empresa sigui atractiva per a elles i poder inte- grar-les en el projecte de manera que tinguin la motivació suficient per a poder cooperar per aconseguir els objectius comuns marcats.

OPINIÓ | Quan parlem d’ètica a les empreses, ens concentrem bàsicament en la “tria” ètica entre possibles opcions per a un problema concret i definit. Ens agrada pensar que davant d’un problema existeixen diverses opcions, i podem ordenar-les de molt a poc ètiques. Per tant, tot es redueix a utilitzar uns criteris ètics, de classificació de les opcions, i optar per la més ètica d’entre les possibles.

OPINIÓ | En direcció d’empreses, es considera que la virtut de la prudència és bàsica per al bon directiu, se l’anomena “practical wisdom”, i ve a ser la virtut bàsica que ha de desenvolupar aquell que decideix, per tal de prendre les millors decisions per ell i aquells a qui governa, produint el bé per ell i aquestes persones governades.

OPINIÓ | Una de les funcions clares d’aquell que té certes responsabilitats és prendre decisions. És una tasca que no és automàtica, de fet, una de les principals simplificacions o errades que fan aquells que decideixen és pretendre rodejar-se de tot un seguit d’eines automàtiques que els donin seguretat i que, fins i tot, alguns poden pretendre que decideixin per ell.